|
|
PSICOTERAPIA FOCALITZADA EN LES EMOCIONS Una psicoteràpia breu i focalitzada en les emocions. Es bastant comú entre les persones, tenir inseguretat sobre com manegar-se amb les emocions, i de fet es ben poc el aprenentatge i la guia que s'ens dona en aquest camp, i a més, moltes de les lliçons que aprenem sobre el mon emocional són contradictòries entre elles. Som igualment educats per sentir la veritat de les nostres emocions i seguir els passos del nostre cor, com també s'ens diu que ens hem de controlar i no ser emotius. Al llarg de la vida ens anem posicionant cap a un dels dos extrems. O ens tornem uns sers raonables buscadors de solucions desconnectats del nostre ser més íntim, o engrandim les virtuts de la vida apassionada i intuïtiva. De fet la gran complexitat del ser humà es admetre que tenim dos “jos”: un “jo” racional que pren decisions i un “jo” emocional que motiva i impulsa l'organisme abans de que puguem decidir. La resolució del dilema es no destacar cap dels dos aspectes i integrar els dos “jos”, que la emoció ens impulsí i la raó ens condueixi. Una teràpia focalitzada en les emocions te com a objectiu integrar els dos aspectes de la persona i així tant alliberar les emocions negades i generadores de malestar, com decidir quines emocions podem seguir, i quines corresponent a fets traumàtics del passat. I per això utilitzarem la tècnica de curació emocional EMDR. E.M.D.R. Es una nova i poderosa tècnica que permet alliberar la ment i el cos de les experiències traumàtiques que ens impedeixen desenvolupar tot el nostre potencial i gaudir plenament de la nostra vida. Es possible que el descobriment de l´ E.M.D.R. transformi per sempre la psicoteràpia. A finals del segle XIX, Freud va presentar l´ audaç hipòtesis que gran part del patiment psicològic i emocional que ens acompanya al llarg de les nostres vides- ansietat, depressió, anorèxia, bulímia, abús d alcohol o de drogues…- tenien el seu origen en successos traumàtics . Ara, després d´un segle i en combinació amb el millor d´altres orientacions psicològiques - anàlisis transaccional, psicologia cognitiva, hipnoteràpia,, abordatges corporals, art-teràpia… - i gràcies a l´ E.M.D.R. podem esborrar el senyal d´aquestes emocions negatives i fer fora els símptomes. I sobretot ens dona la possibilitat que aparegui una personalitat nova i lliure de limitacions. L´E.M.D.R. ens permet d´ una forma ràpida, directa i segura accedir a la font de patiment i activar els mecanismes d´adaptació i autocuració que han quedat bloquejats. CURACIÓ DEL TRAUMA INFANTIL AMB E.M.D.R. Tant a la infància com a l'adolescència, experiències com la mort d'un avi, ser criticat públicament per un professor, tenir acne, etc., poden causar una sintomatología persistent i profunda al nen. Aquests problemes si no es tracten, poden empitjorar amb el temps. Els nens no ho superen amb el pas dels anys, al contrari, ho van interioritzant, somatitzant i el que es pitjor: van construint la seva personalitat a sobre d'aquesta ferida, que es converteix en el seu punt feble i l'origen d'una persona insegura, amb pors i poca autoestima. A aquesta teràpia els pares son tan importants com els fills, perquè de fet son el centre de la vida del nen, i no hi ha ningú més interessat que els pares en que el fill es desenvolupi lliure de limitacions. ¿Com funciona l'E.M.D.R.? Inicialment es creia que el moviment ocular servia per metabolitzar (digerir) els records dolorosos casi de la mateixa forma que els moviments oculars quan dormim (fase REM). Posteriorment, el treball amb tonalitats auditives i amb copets suaus i rítmics han resultat ser tant o mes efectius. L'important es alternar el centre d'atenció hemisfèrica cerebral i es això el que facilita la reestructuració dels fragments del record. La part dreta de la ment es la responsable de les emocions i de la experiència no verbal i l'esquerra te la capacitat de situar els fets a una línia temporal, utilitzant el llenguatge per guanyar distancia i donar significat a l'experiència. ¿Ho passarà malament el nen? En absolut. Es un tractament sense cap risc, que està emmarcat en un espai de joc i expressió a través del dibuix, els colors i la dramatització.
“ TANT SOLS ES POT ARRIVAR A VIURE UN PRESENT FELIÇ I SALUDABLE AMB UNA TERÀPIA QUE PUGUI ALLIBERAR LES PERSONES D´ UN PASSAT NEGATIU, NETEJANT L´ IMPACTE DE LA VIVÈNCIA TRAUMÀTICA ,I REORGANITZANT LA NOSTRA PERSONALITAT, QUE ARA SÍ, LLIURE D'AQUESTA CÀRREGA ENS PERMETRÀ GAUDIR DELS PETITS I GRANS MOMENTS DE CADA DIA”
LA HIPNOSI La hipnosi ès una eina psicoterapèutica de gran potencial que ens permet connectar amb els recursos interns de la persona, amb el seu potencial de cura i la seva saviesa emocional intrínseca. No obstant, desgraciadament, s'han practicat espectacles de circ i de televisió sota el nom d'hipnosi, que han provocat que algunes persones les rebutjin i no es puguin beneficiar de tot el seu potencial. Sota aquest nom també s'hi han recolzat teories com ara la regresió a altres vides que li han donat un caire màgic i ocultista. La hipnosi no ès un poder ocult que ens permeti curar-nos sense esforç, així com tampoc ès un joc de circ; es tracta d'una eina que, utilitzant-la dins del marc de la psicoteràpia i realitzada a través d'un professional de la salut, pot convertir-se en el camí més curt cap a la cura. ¿Quina utilitat clínica té la hipnosi? Les seves utilitats són nombroses, tant en el camp de la psicología com en el de la medicina. En general, es podria afirmar que pot ajudar en tots aquells transtorns en els quals existeix una arrel psicològica (el 70% de les patologies segons les estadístiques). La hipnoteràpia s'utilitza eficaçment en transtorns d'ansietat, depresió, insomni, dolor crònic, atacs de pànic, tabaquisme, etc. ¿Què ès la Hipnosi Eriksoniana? Aquest tipus d'hipnosi, pretén crear un clima en el qual es redueixi l'activitat conscient. S'afavoreix que l'inconscient del subjecte generi els seus propis recursos creatius i de resolució dels seus propis problemes. Es parteix de la base de que la hipnosi és un estat natural que acompanya diversos estats de la nostra vida. Per aquest motiu s'utilitzen els mecanismes de “trance” que la persona pot produir desde la seva individualitat. Les subjeccions són preferentment indirectes, i en la Psicoteràpia Eriksoniana la hipnosi es pot realitzar fins i tot a través d'una conversa que no requereixi la inducció formal de “trance”. ¿Perden la consciència les persones hipnotitzades? No. Es millora la concentració i es focalitza en els estats interns potenciant la connexió amb els recursos intrínsecs de la persona. ¿La hipnosi ès una forma de son? No. Es tanquen els ulls per facilitar la concentració. Fins i tot ès possible hipnotitzar a una persona amb els ulls oberts. ¿La hipnosi implica pèrdua de voluntat? No. Si no hi ha voluntat per part de la persona d'ésser hipnotitzada, no hi haurà hipnosi. No es pot induir la hipnosi sense la col.laboració del subjecte. ¿La persona hipnotitzada es troba sota el control de l'hipnotitzador? No.La capacitat de prendre decisions no es perd durant la hipnosi. Si es dóna una ordre que vagi contra la voluntat del subjecte o contra el seu codi de conducta personal, la persona sortiria inmediatament de l'estat d'hipnosi. ¿S'oblida tot allò que passa mentre s'està hipnotitzat? No. La majoria de la gent recorda tot o gairebé tot el que s'ha dit o fet quan estava en “trance”. Algunes persones presenten una amnèsia espontània un cop deshipnotitzades. ¿Les persones hopnotitzades són mentalment dèbils, incultes, crèdules o poc intel.ligents? No. Hi ha una correlació lleugerament positiva entre la intel.ligència i la hipnotitzabilitat, ja que en la hipnosi es requereix un cert grau de concentració, que ès més difícil mantenir per les persones menys intel.ligents. ¿És perillosa la hipnosi? No. Mil.lers de persones han estat hipnotitzades en vàries ocasions sense apreciar-se cap seqüel.la psicològica ni física, sinó tot el contrari. Si la persona hipnotitzada no es desperta ¿Quedaria en “trance” indefinidament? No. Les persones poden sortir del “trance” de manera autònoma encara que l'hipnotitzador no el desperti. ¿Es pot estimular el sistema inmunològic mitjançant la hipnosi? L'evidència experimental d'aquest punt ès encara escassa, però el nombre d'autors científics que recolzen aquesta hipòtesi va augmentant. A nivell general , la psiconeuroinmunologia ès un camp amb un gran potencial i es considera que el mètode imaginatiu utilitzat en la hipnosi aporta un element adicional a la nova relaxació.
|